Novel.les juvenils: PROS i CONTRES

 Andrea Castañeda, 2n ESO B

Un dels gèneres literaris que més m’agraden, sense dubte.

Pot ser que els autor s’hi trobin més “relaxats” en escriure aquest tipus d’històries, com diu Carlos Ruiz Zafón a la “nota de autor” del seu llibre El príncipe de la niebla  (el que, per cert, ens estem llegint tots):

“Siempre he tenido la impresión de que los lectores jóvenes son, acaso, más espabilados y perspicaces que sus mayores, y que si algo tienen son pocos miramientos y menos prejuicios [...]”

Vero'10

Ara bé, tot a la vida té les seves coses dolentes i bones, no ho nego. Tot és un camí de roses en aquestes novel·les?

Vet aquí els PROS i CONTRES de les Novel·les Juvenils!

PROS:

J Molta empatia de part dels personatges. Els sentiments que transmeten són molt reals, potser massa. Tenim una espècie de connexió màgica amb el món de Harry Potter i els protagonistes. I tant ens assemblem als personatges que, fins hi tot, tothom ha fet una cosa molt típica a la seva vida:  parlar amb ells mentre llegim (no hem digueu que sóc la única, si us plau).

J Finals feliços. Encara que de vegades ens trobem algunes morts tràgiques i traumàtiques dels nostres protagonistes preferits, o una ruptura de la millor parella de totes a la que tant estimem, (fins hi tot arribem a pensar que els escriptors ens volen veure plorar...), NORMALMENT acaba tot molt bonic.

J Escenaris molt realistes i descriptius. No dic que no hi pugui haver fantasia, no em mal interpreteu, em refereixo a tots els detalls, dels quals de vegades no ens adonem que tenen les descripcions de les escenes. Ens fan tirar-nos de cap al llibre i no voler sortir mai.

CONTRES:

L “Semidioses malhablados y vampiros imberbes reavivan el debate sobre la calidad de las novelas destinadas a los más jóvenes” –"¿Deberían leer los adolescentes literatura juvenil?", a El País.

Sí, d’acord, de vegades el vocabulari és una mica... Dolent?... Però hem de pensar que tampoc és culpa dels escriptors, i encara que no llegim aquestes històries, alguna segur que se’ns escapa.

L Cliché, condemnada paraula. Què vol dir? Un tema típic i repetitiu. No té més secret. I és que és veritat. No us canseu mai, d’aquelles adolescents tontetes i cruels que tenen moltes amiguetes i la meitat dels nois estan als seus peus? I que després vingui una noia nova que ningú li fa cas i li dóna una lliçó? I a sobre, s’emporta al guapo. Doncs sí, moltes novel·les juvenils tenen aquest, com tema principal.

L Falta d’informació. Es d’allò que vas llegint i t’explica fins i tot quan va al lavabo la protagonista, però mai esmenta per què nassos l’antagonista és tan dolent. Potser té un trauma, se li ha mort mitja família, viu al carrer... Però, ep! Que l’important és que les ungles de la xiqueta son blaves amb purpurina.

I ja està! Fins aquí el meu article. Compreu molts llibres i llegiu el màxim possible, que la lectura evita l’Alzheimer i amplia la memòria! I tranquils, que per cinc pàgines no perdreu el cap.

Fins un altraIB